Si llegeixes això, segurament has vist el teu fill mirar una suma que hauria de ser fàcil i, simplement, no veure-la. Això preocupa. Tot i així, la majoria d'infants a qui costen les matemàtiques no tenen discalcúlia, i els que sí que en tenen poden rebre molta ajuda. T'expliquem com distingir-ho i què fer després.
Quins són els senyals de la discalcúlia segons l'edat?
La discalcúlia es manifesta com un sentit numèric feble. Un infant pot comptar tres objectes un per un cada vegada, no saber si el 7 o el 9 és més gran, o oblidar un resultat com 4 + 5 l'endemà d'haver-lo après. Un sol senyal vol dir poca cosa. El que cal observar són diversos senyals que duren mesos, malgrat una bona ensenyança.
La British Dyslexia Association considera la discalcúlia la forma més greu de dificultat en l'aprenentatge de les matemàtiques. Com que té a veure amb la comprensió dels mateixos números, els senyals canvien a mesura que canvien les matemàtiques de l'escola.
De 3 a 5 anys
Abans de començar primària, els primers senyals que recull la Cleveland Clinic tenen a veure sobretot amb comptar i amb les quantitats.
- Dificultat per comptar en ordre
- No relacionar un número amb aquella quantitat de coses, com el número 4 amb quatre bales
- No reconèixer els números escrits
- Dificultat per ordenar números de més petit a més gran
Prova-ho a casa. Posa tres botons sobre la taula i pregunta-li quants n'hi ha. Molts infants veuen «tres» sense comptar. Un infant que, mes rere mes, encara ha de tocar cada botó mostra un dels senyals d'aquesta llista.
De 6 a 11 anys
És l'etapa en què la majoria de pares i mares noten alguna cosa per primera vegada. Els senyals solen cridar l'atenció quan els infants comencen primària, cap als 6 anys.
- Fer servir els dits per a sumes molt petites com 2 + 3, molt després que els companys ja no ho facin
- Oblidar els càlculs bàsics i les taules de multiplicar, per molt que practiqui
- Confondre +, −, × i :
- Tenir problemes per llegir l'hora en un rellotge d'agulles
- Costar-li comptar diners o calcular el canvi
Comptar amb els dits és normal en els infants petits, així que no t'alarmis només per això. Només esdevé un senyal quan continua sent l'única manera que té el teu fill de sumar números molt petits, a una edat en què ja no sembla necessari.
Adolescents i adults
En els infants més grans, la dificultat es trasllada a la vida diària. Pensa a pagar en una botiga i comprovar el canvi, mesurar els ingredients d'una recepta, llegir un gràfic o controlar el temps. Alguns adolescents es bloquegen quan el professor els fa una pregunta de matemàtiques davant de tota la classe.
És freqüent la discalcúlia?
Els experts calculen que la discalcúlia afecta entre el 3 % i el 7 % de les persones. En una classe de 30, són un o dos infants. Les dificultats generals amb les matemàtiques són molt més freqüents, i això és el que tranquil·litza. La majoria d'infants a qui costen els números tenen una llacuna que es pot omplir, no una dificultat d'aprenentatge permanent.
La British Dyslexia Association situa la xifra al voltant del 6 %. També diu que aproximadament 1 de cada 4 persones al Regne Unit té dificultats per aprendre matemàtiques. Aquesta diferència entre 1 de cada 4 i 6 de cada 100 explica per què tants pares i mares es preocupen i per què la majoria acaben trobant-se amb una cosa més corrent.
Per tant, està bé estar atent sense pensar el pitjor. Conèixer els senyals és important per als pocs infants que sí que tenen discalcúlia, perquè són els que més es beneficien de rebre ajuda aviat.
És discalcúlia o només li costen les matemàtiques?
La discalcúlia no desapareix practicant més de la manera habitual. Un infant que simplement va endarrerit, potser perquè es va perdre un tema o va canviar d'escola, sol posar-se al dia quan s'omple la llacuna. Si una bona ensenyança i la pràctica regular canvien molt poc al llarg de mesos, demana una avaluació, perquè només un professional format pot distingir de debò una cosa de l'altra.
La discalcúlia no té res a veure amb la intel·ligència ni amb l'esforç. Understood, una entitat sense ànim de lucre per a persones que aprenen de manera diferent, ho deixa molt clar. Molts infants amb discalcúlia són ràpids i curiosos en altres assignatures. Aquest contrast és justament el que desconcerta les famílies, sobretot quan l'escola diu que els resultats estan «dins de la normalitat».
I l'ansietat matemàtica?
L'ansietat matemàtica és la por a les matemàtiques. Pot fer que un infant capaç es bloquegi, respongui a l'atzar o es negui a intentar-ho, de manera que, vista de fora, s'assembla molt a la discalcúlia. Un infant també pot tenir totes dues coses, ja que l'ansietat és una de les condicions que sovint acompanyen la discalcúlia. Si el teu fill s'angoixa molt amb els números, digues-ho al mestre o a qui l'avaluï, perquè puguin veure quina part és preocupació i quina part són els números en si.
Dislèxia i TDAH
La discalcúlia apareix sovint juntament amb la dislèxia o el TDAH, segons assenyala Understood. Moltes famílies veuen que el suport que rep el seu fill a l'escola se centra en la lectura i l'ortografia, i les matemàtiques queden de banda. Si el teu fill ja rep ajuda per la dislèxia o el TDAH, pregunta si les matemàtiques formen part del pla.
Com es diagnostica la discalcúlia?
No hi ha cap anàlisi de sang ni prova d'imatge per a la discalcúlia. Un professional format ho determina avaluant les habilitats matemàtiques, el sentit numèric i la memòria, i descartant altres causes. Qui ho fa depèn del país. Al Regne Unit és un mestre especialista en avaluació, mentre que a Catalunya sol ser l'EAP (l'equip d'assessorament psicopedagògic que treballa amb l'escola) o bé un psicòleg.
Un ordre raonable seria aquest.
- Parla primer amb el mestre. Pregunta-li què veu a classe i si l'escola li pot donar reforç.
- Pren notes durant unes quantes setmanes. Quines tasques li costen? Quant triga a fer els deures? Com se sent amb els números?
- Vés amb compte amb els tests i les proves de cribratge en línia. La British Dyslexia Association adverteix que una prova de cribratge no pot diagnosticar la discalcúlia. Només pot indicar que té sentit fer una avaluació completa.
- Demana una avaluació completa si les coses no milloren. L'escola o el pediatre et poden dir qui la fa on vius.
No cal un diagnòstic per començar a ajudar. Al Regne Unit, la British Dyslexia Association diu que un infant no necessita un diagnòstic per rebre suport, i que les escoles tenen l'obligació de fer adaptacions. Les avaluacions privades poden ser cares, així que és raonable preguntar primer a l'escola què canviaria un diagnòstic per al teu fill.
Què ajuda un infant amb discalcúlia?
Als infants amb discalcúlia els va millor una ensenyança centrada justament en les habilitats que els costen, pas a pas, sovint de manera individual o en grups petits. No té cura, però el suport adequat ajuda, i ajuda més com més aviat comença.
La Cleveland Clinic descriu el suport com a programes d'aprenentatge individual pensats a partir del que més costa a l'infant. Understood ho resumeix de manera senzilla. Com més aviat rebin ajuda els infants amb discalcúlia, millor.
A l'escola, la British Dyslexia Association proposa adaptacions com aquestes.
- Una recta numèrica o una taula de multiplicar al pupitre
- Fitxes, blocs i altres objectes per manipular
- Més temps per a les tasques i els exàmens de matemàtiques
- Una calculadora per a alguns exercicis
- Temps amb un mestre de suport, sol o en grup petit
A casa, el més útil que pots fer és treure pressió. Que les estones de matemàtiques siguin curtes i tranquil·les. Compteu esglaons, repartiu grans de raïm, pareu taula per a sis. Els daus, el dòmino i els jocs de cartes donen moltes ocasions de preguntar «quants n'hi ha?» i «on n'hi ha més?» sense que semblin deures. Elogia com ha arribat el teu fill a la resposta, no com de ràpid ha anat, i no el comparis mai amb un germà, una germana o un company.
Els jocs ajuden pel mateix motiu. A Math Max, cada atac d'un combat és un problema de matemàtiques, així que l'infant resol sumes perquè vol que el seu lluitador guanyi, no perquè ho digui una fitxa. El joc de comparar números treballa quin número és més gran, i el joc de parelles de números les parelles que formen un total, com el 3 i el 7, que sumen 10. El combat de sota pregunta quin número va abans del 10, el mateix tipus de pregunta sobre l'ordre dels números que apareix en els senyals d'abans. Fes-lo servir com a joc relaxat al costat del suport de l'escola, no en lloc seu.
Poden tenir discalcúlia els adolescents i els adults?
Sí. La discalcúlia dura tota la vida, així que un adolescent no la supera amb l'edat. Sol notar-se amb els diners, el temps, els pressupostos i a l'hora de calcular distàncies a ull. Els adolescents i els adults també poden ser avaluats, així que mai no és tard per saber-ho. Un adolescent a qui sempre li han costat els números té bons motius per preguntar.
En els adolescents, fixa't en una barreja de problemes amb les matemàtiques i problemes pràctics. Bloquejar-se a classe de matemàtiques, arribar tard sovint i perdre el compte dels diners són senyals típics. Val la pena comentar-ho amb l'institut encara que les altres assignatures vagin bé.
Els adults amb discalcúlia sovint es recolzen en eines senzilles, com una calculadora, un rellotge digital i una mica més de temps per a les tasques amb números a la feina. Les persones que volen refer les seves matemàtiques d'adultes sovint diuen que els va ajudar tornar a la base de tot i entendre per què funciona cada mètode.
Si acabes de sentir la paraula discalcúlia per primera vegada, el futur pot fer por. En fòrums de famílies, els adults amb discalcúlia sovint responen de la mateixa manera als pares preocupats. Van trobar les seves pròpies maneres d'esquivar-la i van construir vides i carreres de les quals gaudeixen.
Aconseguir l'ajuda adequada importa més que l'etiqueta
Si hi encaixen diversos senyals i fa mesos que duren, parla amb el mestre i pregunta per una avaluació. Si només n'hi encaixen un o dos, fes que les matemàtiques a casa siguin curtes, tranquil·les i divertides, i mira com van els propers mesos.
Sigui quina sigui la resposta, el teu fill no és gandul ni lent. L'ajuda pacient i pràctica amb els números va bé a qualsevol infant a qui costin.
Entrena aquestes a continuació