Com es llegeixen els números romans?
Els números romans es llegeixen d'esquerra a dreta. Quan un símbol és igual o més gran que el que ve després, se suma el seu valor. Quan un símbol més petit va just davant d'un de més gran, es resta. Així, VI és 5 + 1 = 6, mentre que IV és 5 − 1 = 4. Si el número és llarg, divideix-lo primer en trossos petits.
Exemple
Agafa MCMXCIV. Divideix-lo en trossos cada vegada que un símbol més petit vagi davant d'un de més gran.
- M = 1000
- CM = 1000 − 100 = 900
- XC = 100 − 10 = 90
- IV = 5 − 1 = 4
- Suma els trossos. 1000 + 900 + 90 + 4 = 1994
Per tant, MCMXCIV és 1994. Aquest pas de dividir en trossos és important, perquè si llegeixes les lletres una a una i les sumes totes, obtens un número molt més gran i incorrecte.
Els números més curts que van del valor més gran al més petit simplement se sumen. XVI és X (10) + V (5) + I (1) = 16, i LX és L (50) + X (10) = 60.
Quines parelles de resta estan permeses?
En el sistema estàndard només hi ha sis parelles de resta. Són IV (4), IX (9), XL (40), XC (90), CD (400) i CM (900). Només es resten I, X i C, i cadascuna només dels dos símbols més grans que la segueixen. Per això 99 és XCIX (90 + 9) i no IC, i 49 és XLIX (40 + 9) i no IL.
D'on venen els símbols?
Una manera útil de recordar els primers símbols és pensar en els dits. Segons Live Science, una explicació és que I representava un dit, V la forma que fan el polze i l'índex d'una mà oberta, i X dues mans. Després el patró es repeteix en passos d'1, 5 i 10, fins a arribar a M per a 1000.
Els números romans s'han d'escriure en majúscules?
No. Les majúscules són la forma estàndard, però els números en minúscula (i, ii, iii, iv) són habituals per numerar les pàgines del començament d'un llibre i els elements d'una llista. Els documents antics escrits a mà sovint acaben un número amb una j en lloc d'una i. La guia dels National Archives sobre els números romans mostra formes com viij per a 8.
Com s'escriu un número en números romans?
Descompon el número en milers, centenes, desenes i unitats, i escriu cada part per separat, començant per la més gran. Després posa les peces l'una al costat de l'altra. Per a 349, això vol dir 300 + 40 + 9, que dona CCC + XL + IX = CCCXLIX. En la forma estàndard, un símbol mai no es repeteix més de tres vegades seguides.
Exemple
Escriu 2026 en números romans. Descompon-lo en 2000 + 20 + 6. En números romans, 2000 és MM, 20 és XX i 6 és VI. Ajunta'ls i obtens MMXXVI.
Descompondre un número en milers, centenes, desenes i unitats és la mateixa habilitat que els infants fan servir per al valor posicional en els números de sempre. Els números romans només escriuen cadascuna d'aquestes parts amb lletres en lloc d'una sola xifra.
Un mateix patró per a unitats, desenes i centenes
El truc més útil és que les unitats, les desenes i les centenes segueixen el mateix patró. Només canvien les lletres. Quan un infant coneix el patró de l'1 al 9, pot escriure qualsevol número fins al 999.
- Unitats (1 a 9): I, II, III, IV, V, VI, VII, VIII, IX
- Desenes (10 a 90): X, XX, XXX, XL, L, LX, LXX, LXXX, XC
- Centenes (100 a 900): C, CC, CCC, CD, D, DC, DCC, DCCC, CM
Compara les files i veuràs que la forma és idèntica. IV, XL i CD són al mateix lloc, i el mateix passa amb IX, XC i CM.
Errors freqüents
Un error freqüent és agafar una drecera restant entre símbols molt allunyats, per exemple escriure 1999 com MIM. La forma correcta és MCMXCIX, que surt de 1000 + 900 + 90 + 9. Una altra relliscada habitual és escriure 10 com VV. Com que V, L i D no es repeteixen mai, 10 ha de ser X. Molts infants també obliden dividir un número en trossos abans de llegir-lo, i això fa que els números llargs semblin més difícils del que són.
Per què els números romans no tenen zero?
Els números romans no tenen zero perquè el sistema no fa servir el valor posicional. En el número 305, el zero ocupa el lloc buit de les desenes, perquè el 3 i el 5 quedin a la posició correcta. En números romans, 305 és simplement CCCV. Cada lletra té el seu propi valor sigui on sigui, així que mai no cal ocupar un lloc buit.
Exemple
Compara 25, 205 i 2005. Amb les xifres de sempre, els zeros col·loquen el 2 i el 5 en llocs diferents. En números romans, els tres números són XXV, CCV i MMV. Les mateixes lletres indiquen la mida, així que no hi ha forats per omplir.
La manca de valor posicional també explica per què fer càlculs per escrit amb números romans és lent. Col·locar les xifres en columnes per sumar o multiplicar només funciona quan cada posició té un significat fix. Live Science assenyala que els números romans van acabar deixant pas als números indoaràbics, més flexibles, que fem servir avui.
Quin és el número romà més gran?
En la forma estàndard, el número més gran és 3999, que s'escriu MMMCMXCIX, perquè M només es pot repetir tres vegades. Per a números més grans, una ratlla sobre un número en multiplica el valor per 1000, com explica Britannica. Amb una ratlla a sobre, V vol dir 5000 i X vol dir 10 000.
Per què els rellotges mostren IIII en lloc de IV?
Moltes esferes de rellotge mostren el 4 com IIII en lloc de IV, i Britannica assenyala que els rellotges solen mostrar així el 4. Totes dues formes tenen una llarga història, i en documents antics el 4 apareix com IIII, iiij o IV. En un rellotge, IIII és una tradició de disseny i no un error. En els deures de l'escola, en les dates i en gairebé tots els altres llocs, IV és la forma estàndard.
Exemple
Mira un rellotge amb números romans i llegeix les hores de l'1 al 12. Probablement veuràs I, II, III, IIII, V, VI, VII, VIII, IX, X, XI i XII. En aquest mateix rellotge, el 9 se sol escriure IX. Així doncs, un rellotge pot seguir la seva pròpia tradició per al 4 i la regla de la resta habitual per al 9.
Quan un infant veu IIII en un rellotge i IV en un llibre, és una bona ocasió per explicar-li que els sistemes d'escriptura canvien amb el temps. Les regles que s'ensenyen avui són una norma posterior d'un costum molt més antic i flexible.
On es fan servir avui els números romans?
Els números romans encara apareixen a les esferes dels rellotges, en els noms de reis, reines i papes, en les seqüeles de pel·lícules i videojocs, en la numeració de capítols i apartats, i en l'any del copyright al final de les pel·lícules. En català, igual que en francès, castellà, italià, polonès o rus, els segles també s'acostumen a escriure amb números romans.
Exemple
Lluís XIV de França és Lluís catorze. El papa Joan XXIII és Joan vint-i-tres. Els llibres d'història escriuen el segle dinou com a segle XIX, i el segle vint-i-u com a segle XXI. Llegir-los de pressa és sobretot qüestió de veure els trossos, com XIX = X + IX = 10 + 9.
Live Science esmenta altres usos, com numerar les llunes en astronomia, els grups en química i els acords en teoria musical. Els números en minúscula també apareixen en esquemes i índexs.
La manera més ràpida d'agafar-hi traça és llegir molts números en sessions curtes. Al joc de números romans, cada atac d'un combat és un número que cal convertir, així que llegir-los d'un cop d'ull passa a formar part de guanyar una ronda. Unes quantes rondes curtes a la setmana ajuden que els trossos surtin de manera automàtica.
Set símbols i un patró és tot el que necessites
Tots els números romans surten de set lletres, una regla de la suma, una regla de la resta i un patró que es repeteix. Fes servir aquesta taula per comprovar les teves respostes, però intenta construir cada número a partir de les seves parts abans de mirar.
- De l'1 al 10: I, II, III, IV, V, VI, VII, VIII, IX, X
- De l'11 al 20: XI, XII, XIII, XIV, XV, XVI, XVII, XVIII, XIX, XX
- Del 10 al 100 de deu en deu: X, XX, XXX, XL, L, LX, LXX, LXXX, XC, C
- Del 100 al 1000 de cent en cent: C, CC, CCC, CD, D, DC, DCC, DCCC, CM, M
- 1000, 2000 i 3000: M, MM, MMM
Si un número sembla llarg, divideix-lo a cada punt on una lletra més petita vagi davant d'una de més gran. Cada tros és fàcil per si sol, i quan sumes els trossos obtens el número.
Entrena aquestes a continuació